Bones pràctiques docents: Cultura restaurativa i eines compartides al Politècnics

Aquest estiu 2025, el Centre d’Estudis Politècnics ha celebrat dues jornades col·laboratives centrada en la cultura restaurativa i la gestió compartida, amb l’objectiu de millorar la convivència i reforçar el vincle educatiu, a més d’adquirir competències i eines per poder treballar en el nostre dia a dia com a docents.

Obrim amb empatia: Un pas endavant

Les jornades s’inicien amb la dinàmica Un pas endavant. Aquesta  proposta vivencial està basada en la metàfora de la “motxilla invisible” i estructurada en quatre blocs temàtics: compromisos professionals, espais més segurs, eines d’acompanyament i ús de la IA. Aquesta activitat vivencial que va permetre a l’equip docent explorar el seu posicionament professional i emocional a través de l’escolta, la vulnerabilitat i el respecte. A partir de frases relacionades amb el benestar, la convivència i l’acompanyament, les persones participants visualitzaren col·lectivament les fortaleses i els reptes del grup. 

Cada afirmació plantejada convidava a reconèixer aspectes de la pròpia pràctica docent, fer un pas simbòlic endavant i observar el mapa col·lectiu generat. Aquesta experiència va obrir un cercle de paraula restauratiu on es van compartir emocions, complicitats i reflexions profundes des del respecte i l’escolta activa.

Els objectius d’aquesta dinàmica eren:

  • Prendre consciència del propi posicionament professional.
  • Identificar àrees de millora i fortalesa.
  • Generar empatia entre docents.
  • Obrir espais de compromís i diàleg obert.

Quatre eixos, una mirada global

A continuació, es va desenvolupar una dinàmica per taules on es van treballar quatre eixos fonamentals de forma rotativa:

  1. Compromisos: Es van identificar criteris i es va elaborar una “checklist d’imperdonables” d’un bon compromís.
  2. Eines comunes: Es va analitzar quan convé deixar constància dels conflictes i es van revisar recursos d’acompanyament.
  3. Espais més segurs: Es va reflexionar sobre les necessitats personals i col·lectives per generar entorns més segurs.
  4. Globalitzar amb IA: Es van explorar avantatges, riscos i aplicacions concretes de la IA en la docència.

El treball en cadascuna de les taules va evidenciar la necessitat de traslladar les bones pràctiques no només a nivell d’equip sinó també al dia a dia de l’aula. La globalització dels cicles, amb metodologies compartides i accions coordinades, esdevé una oportunitat per generar continuïtats pedagògiques, coherència educativa i millores reals en l’acompanyament a l’alumnat.

No es tracta només de parlar de cultura restaurativa, sinó d’incorporar-la de manera viva en la planificació, les activitats i les relacions quotidianes. Aquest repte implica revisar rols, compartir eines i establir acords que tinguin incidència directa en la pràctica docent.

Cada grup va treballar amb eines pròpies del diàleg restauratiu (Para, Parla, Pacta) i va culminar amb la preparació d’una exposició breu i improvisada (ImproTalknics)  per compartir els aprenentatges clau i afavorir la connexió entre equips.

Aquest enfocament ha afavorit:

  • Una major consciència sobre els compromisos docents.
  • La co-creació d’eines útils i compartides.
  • La generació d’un marc de seguretat emocional.
  • La reflexió crítica sobre l’ús pedagògic de la intel·ligència artificial.

Aquest tipus de trobades reforcen el sentit de comunitat educativa i fan avançar la nostra pràctica cap a un enfocament més restauratiu, col·laboratiu i conscient.

Properament…

Recollirem en un segon article les conclusions de cada taula i algunes propostes concretes sorgides dels ImproTalknics, petites exposicions improvisades que van donar veu als equips participants.


Irene Morales & Antonio Domingo