Què és l’Enfocament Restauratiu Global (ERG)? Per què comencem a parlar del ERG al Politècnics?
L’Enfocament Restauratiu Global aporta una nova mirada i, per poder actuar en coherència, ens ofereix una sèrie de processos i pràctiques específiques per crear comunitat i gestionar les relacions, incidents i conflictes a l’àmbit escolar, superant el model permissiu i punitiu.
És un enfocament humanitzador, perquè desobjectivem als altres, és a dir, els altres (a l’escola: companys d’equip, alumnat, famílies; en l’esfera personal: parelles, fills, amics i amigues, familiars, etc.) deixen de ser objectes a controlar per ser persones amb les quals ens relacionem.
La restaurativa entén el conflicte, igual que la cultura de pau, com quelcom consubstancial i inherent a la naturalesa humana i, a la vegada, com una oportunitat. Aquesta percepció del conflicte ens obliga a desterrar la prevenció pel que fa al conflicte. Si el conflicte és inherent a la nostra naturalesa i a més és un motor de canvi, no el volem evitar, no podem fer que no aparegui, per tant, no el podem prevenir.
Ara bé, aquesta concepció del conflicte ha d’anar obligatòriament lligada a poder diferenciar conflicte i violència. Per exemple, els crits, les baralles, els insults i les faltes de respecte no són conflictes, no són inherents a la naturalesa humana, són violència, i la violència sí que pot ser erradicada, el conflicte i les necessitats subjacents no.
Quins són els principis de l’ERG?
- Tothom té una perspectiva única i valuosa.
- Els pensaments influencien les emocions i ambdós influencien en les nostres accions.
- Tot allò que fem o diem té un impacte en nosaltres mateixos i en el nostre voltant.
- Quan tenim les necessitats cobertes podem donar el millor de nosaltres. Identificar les necessitats és clau per decidir quines accions poden ser més útils per donar resposta a qualsevol situació donada.
- Les persones afectades per una situació són les millor situades per resoldre-la.
Per què volem que el Politècnics sigui un centre educatiu restauratiu?
- Per donar veu a tothom i escolta des del respecte i el no judici.
- Per fomentar l’alfabetització emocional i l’expressió de sentiments
- Per promoure la capacitat de reconèixer l’afectació que es deriva de les accions i paraules de cadascú.
- Per desenvolupar l’autoempatia, l’empatia, l’amabilitat, la cura i la reflexió prèvia a l’acció.
- Per promoure l’alfabetització pel que fa a les necessitats i atorgar importància al fet que tothom les tingui cobertes per donar el millor de si mateix/a i facilitar el benestar personal i grupal.
- Per fomentar la corresponsabilització individual i col·lectiva pel que fa a donar respostes a les necessitats no cobertes, als conflictes i, so n’hi ha, als danys que es puguin donar, des de la reparació, la participació, el respecte, la cura, el bon tracte i la noviolència.
Com podem començar a practicar amb aquest enfocament?
Tot i que requereix d’ aquest canvi de mirada, coneixements i entrenament previs, pot ser podem començar a practicar incloent aquestes preguntes a les nostres converses diàries “més fàcils”:
- Què ha passat? Explica’ns el teu punt de vista.
- Què pensaves i, per tant, què senties?
- Qui ha estat afectat i com? Com t’ha afectat la situació? Què ha estat el més difícil per a tu?
- Què necessites per poder resoldre? Què necessites per tirar endavant? Què necessites per sentir-te bé? Què necessites per sentir-te reparat/a? Què necessites per reparar?
- Què pots/podem fer per donar resposta a aquestes necessitats?
Quan ho posis en pràctica, explica’ns com t’ha anat! 🙂
I si necessites més informació, pots consultar aquesta web del Servei d’Escola i Famílies de la Generalitat de Catalunya
Irene Morales · Departament d’Orientació imorales@politecnics.barcelona